external image Stephanie+Strickland.jpgDeuria ser mitja nit i la Bruna estava al llit estirada sense dormir, no podia agafar el son tot i que la seva mare li havia explicat quatre contes. No podia dormir. La Bruna cridava a la mare tot dient-li:
- Mare, no tinc son!
I de lluny es sentia la mare que deia:
- Bruna! Dorm que demà hi ha escola, agafa’t fort al conillet i tanca els ulls! bona nit bonica!

La Bruna mirava per la finestra esperant la lluna, però era una nit molt tapada i aquesta no sortia. La Bruna va tancar els ulls tal com la seva mare li havia dit, i els va haver d’obrir de la claror que venia de la finestra, es va aixecar del llit i va veure una estrella que li somreia i li deia:
- Bruna dorm i tranquil·la que demà comences l’escola, jo estaré amb tu tota la nit perquè no tinguis por. Dorm Bruna, dorm....

“Quan tot ho veiem fosc i ens ve la por, pot aparèixer una estrella que ens doni llum”

Sílvia Dot Quilez

Add Discussion